Hi ha llocs que durant el dia no tenen res d’inquietant. Un sender, bosc, algunes pedres i poca cosa més.
Però arriba finals d’octubre, es fa fosc més aviat i tot canvia una mica.
A Santa Maria de Martorelles, al Vallès Oriental, hi ha un d’aquests indrets. Es diu Castellruf.
La llegenda és força senzilla.
Durant la nit de Tots Sants, els antics habitants del castell desaparegut tornen al capdamunt del turó. Homes i dones es reuneixen de nou al voltant d’una taula i celebren un sopar sense pronunciar ni una sola paraula.
Fins aquí, estrany.
El problema és sota la roba.
Perquè, segons la tradició, sota aquells vestits elegants només hi queden esquelets.
La llegenda de Castellruf
No som davant d’una història nascuda a internet ni d’una d’aquelles llegendes que, cada vegada que algú les explica, guanyen tres fantasmes, una psicofonia i una nena vestida de blanc.
La Llegenda de Tots Sants a Castellruf està recollida al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona com una tradició oral de Santa Maria de Martorelles.
I la versió que ens ha arribat no necessita gaires ornaments.
Els antics propietaris del castell tornen durant Tots Sants. Pugen al turó, seuen al voltant d’una taula i mengen completament en silenci. Van vestits com quan eren vius, però sota aquelles robes ja no hi ha persones.
Hi ha ossos.
La llegenda va ser recollida per Joan Amades l’any 1950, dins de Folklore de Catalunya. Rondallística. Posteriorment també apareix en altres treballs dedicats a les llegendes i els castells del Vallès Oriental.
I aquí és millor deixar les coses com estan.
A les fonts originals no hi he trobat històries de crits en plena nit, llums misterioses ni excursionistes perseguits per esquelets.
Quedaria molt bé.
Però ens ho estaríem inventant.
El castell va existir
El més curiós de la història és que el castell de Castellruf va existir de veritat.
Es trobava al turó de Castellruf, a uns 457 metres d’altitud, i ja apareix documentat l’any 1018 com a castrum Radulfus. L’any 1060 torna a aparèixer esmentat com a castro vocitato Radolph.
Durant l’edat mitjana va passar per diferents mans i va estar relacionat amb el territori de l’actual Santa Maria de Martorelles.
Després va desaparèixer.
I quan dic que va desaparèixer, és bastant literal.
Avui no queden estructures visibles que es puguin identificar clarament com a part de l’antic castell. Les intervencions arqueològiques tampoc no han permès localitzar-ne amb seguretat les restes medievals, tot i que això no vol dir necessàriament que sota terra no en quedi res.
Al mateix turó sí que hi trobem una cosa molt més antiga: el poblat ibèric de Castellruf, ocupat aproximadament entre els segles IV i I abans de Crist.
S’hi han documentat restes d’habitatges, muralles, llars de foc i altres elements de l’assentament.
Per tant, aquell turó ja havia estat ple de gent molts segles abans que algú decidís construir-hi un castell.
I encara molts més abans que els morts comencessin a tornar-hi per sopar.
Tots Sants era força més fosc
Que el sopar tingui lloc precisament durant Tots Sants tampoc no sembla casual.
Avui pensem en la Castanyada i ens venen al cap castanyes, panellets, moniatos i algun got de moscatell.
Antigament, però, darrere de tot plegat hi havia alguna cosa més.
Tots Sants i el Dia dels Difunts estaven profundament relacionats amb el record dels morts i amb l’antiga creença que, durant aquelles nits, la frontera entre vius i difunts era una mica menys clara.
En diferents tradicions catalanes s’encenien espelmes, es mantenia viu el foc de la llar i es deixava menjar per als familiars morts. També hi ha referències al costum de preparar-los un lloc a taula.
Les castanyes, els panellets i altres aliments propis d’aquestes dates també van estar vinculats durant segles al record dels avantpassats.
I aquí és quan la història de Castellruf comença a tenir una mica més de sentit.
Si durant una nit es creia que els morts podien tornar a casa, tampoc no semblava tan estrany pensar que els antics senyors d’un castell tornessin a la seva.
Encara que el castell ja no existís.
No sabem exactament quan va néixer la llegenda. Tampoc qui la va explicar per primera vegada ni quins antics propietaris imaginaven els veïns asseguts al voltant d’aquella taula.
Probablement no ho sabrem mai.
Però tenim un castell medieval documentat, un poblat ibèric molt més antic, una tradició catalana lligada al retorn dels difunts i una història que Joan Amades va decidir deixar per escrit abans que es pogués perdre.
No calen psicofonies ni investigadors paranormals.
La imatge ja funciona tota sola.
Un turó envoltat de bosc. Un castell que va desaparèixer fa segles. I una nit a l’any en què els seus antics habitants tornen per ocupar una taula que tampoc no sabem on és.
A més, mengen en silenci.
Això gairebé és el pitjor.
Així que, si alguna nit de Tots Sants pugeu fins a Castellruf i veieu una taula parada entre els arbres…
jo primer miraria qui hi ha assegut.
I, sobretot, si encara té carn als ossos.
Referències:
- Diputació de Barcelona — Llegenda de Tots Sants a Castellruf (font principal de la llegenda): https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-tots-sants-a-castellruf
- Diputació de Barcelona — Castell de Castellruf (història i documentació del castell medieval): https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellruf
- Diputació de Barcelona — Poblat ibèric de Castellruf (informació arqueològica del jaciment): https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-castellruf
- Ajuntament de Santa Maria de Martorelles — Història (context històric municipal): https://www.santamariademartorelles.cat/el-municipi/informacio-del-municipi/historia
- Generalitat de Catalunya — Costums i tradicions (tradicions de Tots Sants, els difunts i la Castanyada): https://drac.cultura.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12368/35990/Costums%20i%20tradicions.pdf
- Enciclopèdia Catalana — Tradicionari: La tardor (context etnogràfic sobre Tots Sants i les antigues creences relacionades amb els difunts): https://www.enciclopedia.cat/tradicionari/la-tardor
Si aquesta història t’ha quedat dins, encén-li una espelma.
Segueix llegint
Cada nova crònica, al teu correu
Llegendes, misteris i història oculta de Catalunya, directament al teu correu. Sense soroll.
Responsable: Marc Rodríguez Limpangog. Fem servir les teves dades només per avisar-te de cada crònica nova, i a cada enviament et pots donar de baixa. Els teus drets i la resta de detalls, a la política de privacitat.
0 comentaris