Les Bruixes de Viladrau: el judici de bruixeria del Montseny

Marc RL · · 4 min de lectura

Al Montseny, quan el cel es tapa i el vent mou els castanyers, el poble recorda una història dura. Les Bruixes de Viladrau i el seu judici de bruixeria van marcar aquesta zona per sempre. A començaments del segle XVII, Viladrau va viure les seves nits més fosques.

Diuen que per Difunts de 1617 va caure una tempesta enorme. Els rius es van desbordar, els ponts de pedra van caure, les collites es van perdre. Aquella mateixa nit, alguns van veure fogueres a prop de Sant Segimon, dalt del Matagalls. L’endemà, van dir que havien vist dues dones baixant pel corriol, com sorgides de la penombra. La paraula va córrer sola: bruixes. I va començar la cacera.

L’origen del judici: fam i por

Aquells anys van ser dolents: fam, pluges estranyes, malalties i bandolers pels camins. Als pobles de muntanya, la por va créixer. La superstició, també. El Montseny ja tenia fama de fetilleries. La dita ho deia: “d’Arbúcies a Sant Hilari, dotze cases i tretze bruixes”. Amb aquell ambient, qualsevol desgràcia buscava un culpable. I el dit va assenyalar dones pobres, vídues, remeieres o forasteres sense protecció.

Què va passar a Viladrau (1618–1622)

En un poble petit, catorze dones van ser detingudes, interrogades i executades per bruixeria. No va ser la Inquisició. Van ser tribunals civils. N’hi havia prou amb una denúncia per encendre la metxa, i el pànic es va estendre per Osona i altres pobles.

De què les acusaven? De maleficis. De fer emmalaltir criatures. De matar bestiar. De desfermar tempestes. De fer “mal d’ull”. Van arribar les tortures per arrencar confessions. Van aparèixer relats d’aquelarres a la serra, d’ungüents per “volar” i de pactes amb el diable. Es va parlar de nits a Sant Segimon, del Puig de les Formigues o de fonts amagades al bosc. Amb la por desfermada, tot valia com a prova.

Les sentències van arribar. A Catalunya el final no era la foguera: era la forca. A Viladrau van ser catorze. La plaça del poble va veure els cadafals. Va ser un cop per a tothom: famílies trencades, cases buides, un silenci que va durar molts anys.

Llegenda i nit al Montseny

Al costat dels fets van créixer els contes. Reunions a la llum de la lluna. Balls en cercle. Llums a la muntanya. Conjurs murmurats. Es deia que algunes dones feien servir herbes fortes, belladona o estramoni, per fer ungüents i “volar” per la xemeneia cap a la reunió. Avui sabem que moltes d’aquelles “bruixes” eren dones assenyalades per ser diferents. La por i les rancúnies entre veïns van fer la resta.

L’empremta avui

Amb els anys, Viladrau les ha volgut recordar amb respecte. El 2022, Catalunya va rehabilitar de manera simbòlica les víctimes dels judicis de bruixeria. I des del 1997, cada vigília de Tots Sants, el poble celebra el Ball de Bruixes: música, foc i teatre a la plaça. No és per fer por; és per no oblidar. Diversos carrers ja porten els seus noms.

Si hi vas, passa per la Font de les Bruixes, puja cap a Sant Segimon i camina pels senders del Matagalls. També hi ha centres i rutes que expliquen què hi va passar. El paisatge ajuda a entendre per què aquesta història va calar tan endins al Montseny.

Info: 28è Ball de Bruixes de Viladrau | Ajuntament de Viladrau
Programa: Programa CapSetmana Bruixes 2025_WEB

Memòria i misteri

La història de les Bruixes de Viladrau no és només un conte. És memòria. Parla de fam, de por i de culpes mal posades. També parla de com un poble converteix el dolor en record. Quan el vent baixa per la serra i la nit és quieta, alguns encara diuen que se senten xiuxiueigs. Potser és la muntanya. O potser és la lliçó d’aquell temps: no tornar a assenyalar mai qui és diferent.

Agenda Oculta