Avui la Castanyada té ben poc d’inquietant. Castanyes calentes, panellets, moniatos, moscatell i criatures disfressades de castanyera a l’escola. Com a molt, alguna discussió sobre si Halloween ens està menjant terreny.
Però fa uns quants segles la cosa era bastant diferent. Perquè Tots Sants no era només una festa per recordar els morts. També era la nit en què podien tornar. I més valia no trobar-te’ls pel camí.
Quan els morts tornaven a casa
A Catalunya va existir durant molt de temps la creença que, per Tots Sants, les ànimes dels difunts tornaven temporalment al món dels vius. No com zombis ni res per l’estil. Eren les ànimes de familiars i avantpassats que retornaven a les cases on havien viscut.
El folklorista Apel·les Mestres va recollir una versió força concreta: les ànimes sortien del Purgatori la tarda de Tots Sants, passaven aquella nit al costat dels seus familiars i tornaven l’endemà. I, en alguns indrets, les cases es preparaven per rebre-les.
S’encenien espelmes o llànties d’oli per recordar els morts i guiar-los. Algunes famílies deixaven un plat més a taula per a l’últim difunt de la casa, li preparaven el llit i fins i tot mantenien encès el foc de la llar durant tota la nit.
No sé vosaltres, però això de preparar el llit canvia bastant la imatge que tenim avui de la Castanyada.
La idea era senzilla: aquella nit els morts podien tornar a ser entre els seus. I si eren a casa, se’ls tractava com una part més de la família.
A fora, en canvi, la cosa podia ser menys agradable. Les campanes tocaven a morts i algunes tradicions recomanaven quedar-se a prop del foc. Els camins no eren precisament el millor lloc per passejar de nit, perquè podies trobar-te amb les ànimes.
Joan Amades va recollir fins i tot una superstició força curiosa: mentre tocaven les campanes pels difunts, no era recomanable mirar-se al mirall. Segons la creença, qui ho feia podia veure-hi la seva cara convertida en calavera.
Probablement no calia comprovar-ho.
Campanes, castanyes i un plat de més
I aquí entren les nostres castanyes.
La relació entre la Castanyada i els difunts és molt més estreta del que sembla avui. Documentació de la Generalitat recorda que les castanyes, els moniatos i els panellets que mengem actualment per aquestes dates havien tingut antigament un caràcter d’ofrena als morts. També hi trobem els anomenats pans d’ànimes, petits pans o dolços oferts durant les celebracions dedicades als difunts.
I després hi havia els campaners.
Durant la nit de Tots Sants i el Dia dels Difunts, les campanes podien sonar durant hores per recordar als veïns que havien de resar pels seus morts. La tradició explica que els campaners menjaven castanyes i bevien vi per recuperar forces durant aquelles llargues nits. És una de les explicacions més conegudes sobre l’origen de la Castanyada, tot i que convé no convertir-la en una veritat absoluta.
No sabem si un bon dia dos campaners van començar a menjar castanyes i, sense voler-ho, van inventar la festa.
L’origen és més complex.
El que sí que sabem és que, a finals del segle XVIII, el consum de castanyes per Tots Sants ja estava molt estès a Catalunya. En aquelles trobades es resava pels difunts, es menjava al voltant del foc i es recordava els qui ja no hi eren. En alguns indrets, els campaners es rellevaven durant tota la nit i rebien pa, vi i castanyes mentre les campanes continuaven sonant.
Durant hores.
Ara costa d’imaginar, però devia ser una nit bastant difícil d’ignorar.
La Castanyada que hem oblidat
Hi ha, a més, un detall important. Avui acostumem a celebrar la Castanyada la nit del 31 d’octubre, vigília de Tots Sants. Moltes de les antigues costums vinculades directament amb el retorn dels morts se situaven, en canvi, entre l’1 de novembre, Tots Sants, i el 2 de novembre, Dia dels Difunts.
Les dates i els rituals van anar canviant amb el temps. El que va quedar van ser les castanyes, els panellets i bona part de la trobada familiar. El component funerari, en canvi, va anar perdent força.
I potser per això sorprèn tant descobrir tot el que hi havia al darrere.
La Castanyada no era simplement una mena de Halloween català. Tampoc cal convertir-la ara en una pel·lícula de terror medieval perquè resulti interessant.
Ja tenia els seus propis morts.
Tenia campanes sonant en plena nit, espelmes enceses per a les ànimes, menjar preparat per als qui ja no hi eren i famílies convençudes que els seus difunts podien tornar a casa durant unes hores.
Amb el temps, la festa va anar canviant. El foc va quedar. Les castanyes també. I el record dels morts va passar a un segon pla.
Però hi ha una imatge que costa treure’s del cap.
Una casa catalana de fa dos-cents anys. A fora fa fred. Els carrers són buits i les campanes fa hores que toquen a morts.
A dins, una família menja castanyes al voltant del foc.
I damunt la taula hi ha un plat que ningú no toca.
Perquè no és per a ells.
Referències destacades:
- Enciclopèdia Catalana – Tradicionari: «La tardor» — Creences sobre el retorn de les ànimes durant Tots Sants, el plat reservat al difunt, el llit preparat, el foc encès, les campanes i la superstició del mirall: https://www.enciclopedia.cat/tradicionari/la-tardor
- Enciclopèdia Catalana – Tradicionari: «Els rituals i les festes de foc» — Informació sobre el paper del foc i de les llums durant Tots Sants i la seva relació amb el record dels difunts: https://www.enciclopedia.cat/tradicionari/els-rituals-i-les-festes-de-foc
- Generalitat de Catalunya – Patrimoni Festiu: Tots Sants, la Castanyada — Informació institucional sobre Tots Sants, la Castanyada, les castanyes, els moniatos i els panellets: https://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Tots-Sants-Barcelona-la-Castanyada
- Generalitat de Catalunya – Costums i tradicions — Documentació sobre novembre, el record dels avantpassats i l’antic caràcter funerari d’alguns aliments d’aquestes dates: https://drac.cultura.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12368/35990/Costums%20i%20tradicions.pdf
- Institut d’Estudis Catalans – Litúrgia popular — Referències a rosaris pels difunts, tocs de campanes durant la nit i aliments lliurats als campaners: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000538/00000020.pdf
- Ajuntament de Barcelona – Protocol Festiu de Ciutat Vella — Context sobre la relació entre la Castanyada, Tots Sants i les antigues pràctiques funeràries: https://www.barcelona.cat/culturapopular/sites/default/files/protocol_festiu_de_ciutat_vella_-_web.pdf
- Festes.org – La Castanyada — Informació divulgativa sobre la tradició dels campaners, les castanyes i l’extensió del costum durant el segle XVIII: https://www.festes.org/ca/calendari/festes-de-tardor/217/article/214/la-castanyada
Si aquesta història t’ha quedat dins, encén-li una espelma.
Segueix llegint
La Dansa de la Mort de Verges
Pratdip, terra de dips
Cada nova crònica, al teu correu
Llegendes, misteris i història oculta de Catalunya, directament al teu correu. Sense soroll.
Les teves dades
- Responsable
- Catalunya Oculta
- Per a què
- Avisar-te de cada crònica nova. Et dones de baixa des de qualsevol enviament.
- Els teus drets
- Veure, corregir o esborrar les teves dades: t’ho expliquem a la política de privacitat.
0 comentaris